Coneix el punt de vista de l'Assemblea de becaris de col·laboració de la UAB, que ha ha impulsat des de la setmana passada una vaga per aturar el nou Reglament dels becaris de col·laboració i exigir una laboralització de les beques que encobreixen llocs de treball, aquí a la universitat.

- Semblava que s’estava negociant des de feia més d’un any i que hi havia un consens aparent, però aleshores va esclatar la vaga. Per què?

El concepte negociació és controvertit. Des de feia més d’un any membres de l’Assemblea havien mantingut reunions amb el Vicerector, Dr. Carbonell, sense èxit. En aquell temps, es negava rotundament a admetre que som treballadors, ell deia: "Això és la vostra interpretació”, encara que, fins i tot, li vam llegir els articles de l’Estatut del Treballador que expliciten que és una relació laboral. Desprès d’allò el Vicerector no va contestar cap correu ni proposta de l’Assemblea i va decidir aprovar l’actual Convocatòria de beques pel seu compte.

Això sí, com a paraxocs de les nostres reivindicacions sí que va tenir èxit, intentant fins i tot argumentar que no fixar un salari mínim o que el fet de no incloure la matrícula “és més beneficiós pels estudiants”. Un total contrasentit, des d’una òptica tant estudiantil com laboral.

En conclusió, la benentesa era aparent i la negociació era falsa. La culminació de la mediació del senyor adjunt va tenir la seva representació màxima a l’inici de la Comissió d’Afers d’Estudiants del passat dia 24. Després d’haver mantingut una reunió amb la delegació dels becaris de col·laboració dient que el reglament no es votaria, i que no hi hauria represàlies envers els vaguistes, les seves primeres paraules al si de la Comissió varen ser: “Vaig parlar amb els estudiants, però és clar que les meves paraules no comprometen els membres d’aquesta Comissió”.

Més clar, l’aigua. I per cert, les maniobres d’intoxicació i amenaces segueixen. Malgrat això, i malgrat les dades que vulguin donar, el seguiment de la vaga ha sigut aclaparador, més del 90%.

Davant les estratègies de fets consumats del Rectorat no hi ha hagut més sortida: reclamar els nostres drets fent vaga i canalitzar institucionalment en la mesura en que la Universitat, la LOU ens deixen (és a dir, un marge quasi simbòlic, recordem que a la universitat encara no s’ha fet la Revolució francesa...).

- Quins són els punts positius i els punts negatius del nou Reglament dels becaris de col·laboració?

En primer lloc, la creació d’un reglament sempre és positiu, en el sentit de que dóna un marc estable per a la concessió i les condicions de les beques de la UAB. Sense reglament estem condemnats a l’estat d’ànim del vicerector de torn i del pressupost de la UAB per cada convocatòria general anual, la qual cosa és bastant penosa.

A més a més, un reglament permetria controlar més del que ara ja es pot (i no es fa, per manca de voluntat, a la nostra interpretació) les maniobres dels departaments que convoquen les seves beques de col·laboració com volen o saben (és conegut que els departaments tampoc no donen a l’abast per manca de personal administratiu i això deriva en situacions kafkianes pel que fa a la burocràcia). És a dir, un Reglament permetria reduir l’actual marge d’arbitrarietat que té la patronal, és a dir, la pròpia UAB o els departaments.

Tanmateix, aquest reglament no es pot acceptar per la senzilla raó que no cobreix les reivindicacions del col·lectiu de becaris i estudiants, en tant que dóna carta de naturalesa a la substitució de facto de llocs de treball per becaris de col·laboració. I encara pitjor, en l'hipotètic cas que això s’acceptarà (que no s’accepta de cap mena) és un reglament clarament regressiu: no cobria el preu de matrícula, no estipulava cap ingrés mínim, ni l’actualització de l’ajut en relació a la pujada del cost de la vida (IPC). Però encara pitjor que el propi Reglament són els documents que el vicerectorat estudiava per tal de legalitzar a la UAB la creació de beques de col·laboració en tasques docents, és a dir, fent d’ajudants de professors (corregir pràctiques, fer fotocòpies...). Això és una vergonya i és una eina per a la precarització, encara més, de les tasques docents. Si l’aplicació dels Plans Pilot atabala els professors de feina sense sentit, que treu temps per investigar, potser haurien de paralitzar l’aplicació d’aquests plans i dels graus, oi?

- Darrerament la UAB ha substituït moltes beques de col·laboració per convenis universitat-empresa UAB (Treball Campus), amb quin objectiu s’ha fet aquest traspàs?

Els convenis universitat-empresa són una eina que es va legitimar per donar als estudiants una experiència laboral prèvia a la seva inserció total al món del treball. Del 2000 al 2005 les beques sota aquest tipus de convenis, les beques de col·laboració... és a dir, les beques sospitoses d’encobrir llocs de treball s’han duplicat (Informe CCOO, 2007).

Entenem que l’aplicació de Bolonya sense finançament públic provoca necessitats de personal docent i de serveis que no es poden finançar si es fan contractes de treball com calen (com estipula el Vè Conveni Col·lectiu del PAS laboral, per exemple). La Generalitat té una voluntat fèrria en congelar la seva aportació a la universitat pública i, especialment, amb l'anomenat Capítol I, és a dir, personal amb contractes estables.

La UAB pateix una esquizofrènia interessant: vol ser a l’avantguarda del sistema universitari però no té la pasta que cal per fer-ho. Llavors manega el que pot amb les empreses privades i aquestes, ja ho sabem, no són gaire favorables a donar als treballadors contractes de qualitat: prefereixen mà d’obra barata, sense drets i flexible. Per tant, el Banc Santander ni Caixa Catalunya mai no donaran diners per tal d’estabilitzar la plantilla bàsica de la universitat pública.

El finançament públic, ara per ara, cobreix només el 90% de la despesa de la UAB en personal, d’acord amb la Comissió d’Economia del Consell de Govern. Llavors, si no tinc pasta i em resisteixo a assumir la meva realitat i no denuncio aquestes condicions de finançament establides per la LUC i la LOU, no hi ha més sortida que cobrir aquests llocs de treball amb beques. 

Segons les remuneracions del PAS laboral pel 2007 de la UAB, la categoria més baixa cobra més de 9€/hora, sense tenir en compte ni pagues extres ni cap mena de bonificació, sense tenir en compte els costos de cotitzar a la Seguretat Social... Un becari de col·laboració li costa a la UAB 6€/h + la matrícula. I un estudiant de conveni universitat-empresa (PCUE) al voltant de 6-7€/h i prou, donat que no cobreix cap matrícula ni res més.

És clar que surt més a compte un estudiant en conveni que un becari de col·laboració, a més, no tenen cap dret laboral reconegut i la situació vital precària de molts d’aquests estudiants els converteix en persones ultraproductives, superqualificades a preu de saldo, especialment pel que fa als estudiants extracomunitaris (que no tenen permís de treball i no poden cercar una feina normal sense una autorització administrativa de fins a 20hores setmanals, per exemple, cosa que sí que pot fer la UAB com a administració pública que és).

És el somni de qualsevol patró, i la UAB ha aprofitat aquesta via sense més problemes... de moment.

Nosaltres, preocupats per la universitat a la qual treballem i estudiem, no volem el seu col·lapse, volem negociar, però les coses s’han d’explicar bé i aquesta no és la tònica negociadora d’aquesta, la nostra magna institució.

- És necessari establir un nou reglament pels beneficiaris d’aquests convenis universitat-empresa UAB (el reglament actual és el Real Decreto 1497/1981, modificat minsament el 1994)?

Per descomptat. La normativa estatal no més preveu un marc general que cada universitat pot i ha de desenvolupar. Hi ha un munt de possibilitats. Tanmateix, com el propi informe de CCOO explicita i les sentències del Tribunal Suprem deixen clar, els trets que ens permeten distingir una tasca laboral d’una purament formativa és molt estreta i, sovint, aquestes pràctiques el que fan és allargar artificialment el període de prova pels treballadors, una reivindicació històrica de la patronal. En la meva opinió (és una qüestió que hem de concretar en Assemblea), com a mesura de transició s’ha de fer un reglament, tanmateix, la UAB no hauria de tenir cap estudiant PCUE treballant per a la UAB. La UAB ha de donar exemple i confiar en la formació que ha donat als seus estudiants, els ha de contractar. I pel que fa a les pràctiques a empreses externes (TV3, EFE, la Caixa...) ha de donar exemple en la defensa i protecció del seus estudiants, evitant que siguin explotats, com ara per ara succeeix. L'única via és fer aquest reglament però, si ho mirem en perspectiva la pròpia universitat i els propis col·legis professionals, haurien d’eliminar aquestes pràctiques, ja que el contingut formatiu d’una feina no treu el seu caràcter laboral (Sentència TS, a la Pablo de Olavide). Promocionant aquests convenis el que fan es impedir que els estudiants trobin una feina, es roten periòdicament estudiants de pràctiques, de PCUE... i mai es laboralitzen aquestes places... Aquests programes destrueixen llocs de treball qualificats i fomenten l’economia submergida, tal com expressa aquest mateix informe (i s’ha de tenir en compte que CCOO no és un sindicat gaire esquerrà en els darrers temps, encara que a dins hi ha diversitat, és clar).

- Creus que la situació actual, de paralització del nou Reglament, és millor que la situació amb el Reglament aprovat, o bé empitjora les coses pel col·lectiu de becaris de col·laboració?

Estem en una situació especial. Tot depèn de la nostra capacitat de mobilització i de continuar endavant amb la nostra lluita i la nostra estratègia (l’efecte pastanaga). Tenim al nostre favor la llei i tenim tots els recolzaments necessaris per portar a terme una situació qualitativament diferent a la que hi havia fins ara.

Ara mateix, estem nus davant la propera convocatòria de beques de col·laboració. El temps corre en contra nostra. Hem d’aconseguir la taula de negociació abans que s’extingeixi la nova convocatòria. D’aquesta taula de negociació, a més d’un reglament pels PCUE, ha de sortir un reglament de transició de beques de col·laboració mirant a la seva laborlitazació i substitució per un programa de beques sense contraprestació laboral, sigui en metàl·lic o en espècie (ajuts de transport, de material, de menjador, ...). El contingut d’aquests reglaments és una qüestió que ja s’està estudiant a l’Assemblea, tan aviat com es constitueixi la taula de negociació que demanem portarem propostes concretes.

Hem de tenir en compte que el clima de la UAB no és gens normal. Al març hi haurà vaga i estan convocats, a més dels estudiants, els professors laborals i potser part del PAS s’hi afegeixi, també. La vaga del 6 de març és precisament contra la LOU, la LUC, és a dir, contra les lleis que restringeixen el finançament pública de la universitat. Té molt a veure amb les nostres reivindicacions. En aquesta conjuntura els temps s’acceleren i hem d’estar molt atents i, sobretot, no perdre temps amb interlocutors i mediadors sense capacitat de negociació. No hem de caure en la trampa del Rectorat: mentir, desviar, relentitzar... Que ja ens coneixem...

- Un dels objectius finals dels vaguistes (becaris de col·laboració i convenis Universitat-Empresa) és aconseguir la laboralització de les seves places. Creus que és possible que s’arribi a aquest acord amb la universitat?

Com dèiem abans, en aquest 6 anys d’aplicació de la Llei d’Universitats, les condicions laborals i d’estudi a la UAB s’han ressentit molt. Això es manifesta en tots els fronts que ara té oberts el Rectorat amb el Personal d’Administració i Serveis (per exemple, la vaga dels SIDs) i el Personal Docent Investigador (totes les accions de l’Assemblea contra la Precarietat), especialment pel model de carrera docent que vol aplicar.

Davant d'aquest context, les reivindicacions dels vaguistes són part d’aquest malestar. La laboralització és possible i a la UAB li convé negociar, perquè li sortirà molt més car afrontar la qüestió per la via judicial i amb una inspecció de treball i, perquè, si tirem de la manta, potser que algú pregui nota i es munti al carro.

La laboralització dels col·lectius que ara per ara treballen a la UAB sense contracte pot suposar, d’altra banda, que el percentatge de personal funcionari de la UAB baixi per sota del 51% (el % mínim que estableix la LOU). Si tots demanem la laboralització, això pot comportar la promoció de personal laboral a personal funcionari.

Una laboralització progressiva, a dos anys vista, pot donar marge a la UAB per estabilitzar aquest percentatges i s’estalviarà molts diners. Objectivament els interessa negociar, si són intel·ligents. I ho són, i saben que tenim la raó, per això ha sigut tan ràpida la retirada del Reglament, per això el vicerector l’altre dia prometia tot el que s’havia negat (salari mínim, actualització IPC, matrícula...), per això estan fent amenaces sense fonament, per això al vicerector li foten la bronca i per això l’adjunt ens convida a demanar la seva dimissió. Aquests gestos de nerviosisme apunten que, efectivament, encara que no volen, hauran de seure amb nosaltres.

- Com preveus les negociacions que s’han de gestar a partir d’ara. Creus que es podrà arribar a un acord finalment?

Per descomptat. La nostra voluntat és ferma, però volem negociar. A nosaltres també ens preocupa la situació de la universitat, volem que les coses es facin bé i desitgem que el Rectorat tingui la mateixa voluntat, com ha demostrat en altres ocasions. Ara bé, no acceptarem qualsevol acord: en una negociació hi ha detalls que es poden filar més prim que d’altres i han de ser satisfactoris per ambdues parts, però les reivindicacions de la nostra taula han de ser el punt de partida per començar a parlar seriosament, com persones adultes i raonables, constructives i compromeses amb la seva realitat com a estudiants, treballadors. Tal com es va expressar a la Comissió del dia 24, no estem demanant sinó que la llei s’apliqui i que la UAB sigui una universitat moderna i progressista, no només als cartells per captar clients-estudiants, sinó també a la seva pràctica quotidiana.