Exposició sobre l'última pel·lícula del gran cineasta del neorrealisme per celebrar l'obertura de l'edifici parisenc Centre Georges Pompidou.

El gener de 1977 es va inaugurar a París el Centre Georges Pompidou. La seva construcció va suposar una profunda remodelació d'una extensa zona del centre de la ciutat. El mercat històric de Les Halles es va enderrocar per erigir aquest equipament cultural de gran impacte. Tres mesos més tard, Roberto Rossellini acabava la pel·lícula Le Centre Georges Pompidou. El Ministeri d'Assumptes Exteriors francès va acceptar la proposta del productor executiu que havia escollit el gran cineasta del neorrealisme per celebrar l'obertura de l'edifici projectat per Renzo Piano i Richard Rogers. Però el que va ser l'última pel·lícula de Rossellini desplegava una mirada escèptica que explica el poc ressò que el film va tenir. Recuperada per Jacques Grandclaude – el darrer productor de Rossellini – per ser pròximament dipositada a la Fondation Genesium, la pel·lícula permet reobrir un debat que va més enllà de l'edifici. La remodelació del barri parisenc i la construcció del Centre Pompidou es van exportar com a model d'instrumentalització de la cultura.



Juntament amb la pel·lícula, s'exposen metratges addicionals sobre el procés de rodatge i els debats conduïts per Rossellini al Festival de Canes el mateix 1977. També s'inclouen enregistraments sonors de les converses espontànies del públic captades durant els primers dies del nou Centre Georges Pompidou. Del conjunt en resulta un tríptic sobre les paradoxes de la democratització de la cultura i la creació dels nous públics, que posa l'accent en el procés de treball del cineasta i del seu equip.



Amb la participació d'Imotion films, Studio L'Equipe i l’Studio Francis Diaz.

http://www.macba.cat/ca/expo-filmant-beaubourg-