|
Anar a exposicions
FALSO MOVIMIENTO La imatge en moviment s'obté mitjançant la superposició d'imatges equidistants, gràcies a les quals tenim la impressió de continuïtat, la il·lusió del seu pas seqüencial. En posar en moviment imatges estàtiques, separades en l'espai i en el temps, les percebem de manera cinematogràfica. Així s'articula el que Deleuze, basant-se en Bergson, denomina Falso Movimento. Amb el projecte Falso Movimento, es reprèn la idea de Deleuze d’abordar la manera fragmentada amb què accedim als records, el temps articulat biogràficament i l'aprenentatge social d'allò normatiu. Falso Movimento és un projecte gestat des de la memòria i la distància amb què recordem la pròpia experiència, i qüestiona els diversos nivells narratius que generen els relats de la nostra biografia, i tracta el conscient, l’inconscient, l’arquetípic, l’històric i el mite. Articulat mitjançant imatges lenticulars i vídeo, aporta una reflexió innovadora des del punt de vista material, conceptual i perceptiu sobre la subjectivitat i la seva projecció en allò col·lectiu. La fotografia lenticular permet l'aparició i la desaparició de la seqüència, dels fotogrames que construeixen la imatge final, i origina un efecte de temps obert, de relat esquerdat que obliga l'espectador a participar-hi. En ser recorregudes, segons el lloc i la posició dels ulls, van apareixent imatges barrejades en l'espai-temps a tall d'experiència cinematogràfica onírica. Pel fet d´articular situacions i escenes comunes, provoquen, alhora, una sensació de reconeixement i distorsió. Per interpretar-les, l'espectador ha de rastrejar la seva biografia, mantenir un vaivé entre el somni, la memòria i les experiències conscients, i deixar traslluir la manera com la subjectivitat es conforma a través del que descartem, del que ens queda ocult, velat, per les preocupacions immediates, però que forma part del teixit inconscient de la memòria. Falso Movimento proposa una instal·lació que, en ser recorreguda, interroga l'espectador sobre si mateix, sobre la seva manera d'estar en el món, sobre els seus desigs, les seves esperances i els seus compromisos reals. Aquest projecte és una continuació d’Amor Fati (presentat recentment a Arts Santa Mònica de Barcelona) que també s'interessava pel llenguatge i la construcció de la subjectivitat a través dels seus diferents nivells narratius, alhora que convidava l'espectador a fer un recorregut i seguir les llums i les ombres de la memòria.
Helena Tatay
Sala d'Exposicions de la UAB
Divendres: de 10.00 a 17.00h
La llum i la paraula
Sala d'Exposicions de la UAB
AMERICA SANCHEZ Y EL COLLAGE
Sala d'Exposicions de la UAB
Del 30 de novembre de 2012 al 28 de febrer de 2013
Museu d'Art de Cerdanyola - Can Domenech
|
Si t'interessa aquest servei potser també voldràs veure aquests altres: ![]()
no trobes el que busques?
fes-nos una consulta i et respondrem de forma personalitzada |